eS PoT ViuRe aMB La BoGeRia?

Qui millor coneix la bogeria és un mateix.

És una situació humana, un procés que trenca amb la realitat i on la persona perd allò que considerava propi.

Perdre la raó és una por universal.
L’angoixa ens afronta amb nosaltres mateixos.
Por a què? A no entendre, no controlar, no ser el mateix que abans, a la pròpia bogeria.


BOGERIA-FAMILIA

Normalment aquestes persones tenen una situació de desestructuració familiar.
Dins l’àmbit familiar solen aparèixer figures exigents, perfeccionistes i autoritàries.

La genètica és un factor que fa a la persona més propensa o més vulnerable a la malaltia.

La comunicació familiar es torna una mica difusa. Existeixen “bosses de comunicació” que no es toquen però que sempre estan presents.
Les famílies a vegades adopten mecanismes de no voler veure la realitat. I si es nega, no s’assumeix.


BOGERIA-DROGUES

Consumir drogues predisposa a la esquizofrènia. És un factor que ajuda a l’aparició de la malaltia. Pot influir.

El consum de drogues i l’aparició de la malaltia apareixen en la mateixa etapa: l’adolescència.

Hi ha un número considerable de persones amb malalties mentals que reconeixen ser consumidores d’algunes substàncies com Canabis, Cocaïna o LSD.


BOGERIA -DELIRI

Sentiments estranys, nerviosisme, paranoies, obsessions, angoixa, ràbia, aïllament.
Els altres tenen la culpa?
Els deliris poden ser agraïts o desagraïts.
Són una resposta per entendre el seu món? Reconstruccions d’un món amb una lògica diferent?


BOGERIA- AGRESSIVITAT

Existeix una associació matemàtica i generalitzada a que bogeria és igual a agressivitat.
Identifiquen els diferents conflictes que puguin tenir amb agressivitat i violència.
Això estigmatitza i és injust.

Hi ha estadístiques que demostren que els esquizofrènics són menys agressius que la població en general.


BOGERIA-INGRÉS

L’ingrés a un hospital psiquiàtric és una situació traumàtica.
La família no es pot quedar a dormir. Es senten sols davant un tancament.

Que fan doncs, un cop ingressats? Prendre medicació perquè estiguin tranquils però tenint poques converses amb els metges, complir normes, no fer res...
Però d’aquesta manera, no es pot tornar la persona més desequilibrada?
Molt temps d’hospitalització pot provocar conductes alterades, ja no se sap si per causa de la malaltia o del tancament.


BOGERIA-SUICIDI

Els esquizofrènics són el col·lectiu amb malaltia mental que més es suïcida. Un 15% es suïcida. Més que els depressius.

Que pot portar al suïcidi en aquests casos? Insatisfacció? Baixa autoestima? Donar-se per vençut? Impotència? Incomprensió?

Hi ha qui pensa que l’esquizofrènica no existeix. Només és l’etiqueta que posa la societat a les persones més creatives i les més imaginatives, que no volen pensar ni comportar-se com la societat creu que han de fer-ho.
Es la idea romàntica de la esquizofrènia. Però és irreal i dolent per ells que la gent pensi així.


BOGERIA-TRACTAMENT

Diferents tractaments:
- Treball emocional, de pensaments...
- Neurologia pretén curar entenent el funcionament del cervell.
- Psicofàrmacs? Sense psicofàrmacs, què passaria?

Els fàrmacs anul·len els símptomes, que és el que molesta a l’entorn. Així doncs, el que tracta són els símptomes, no la malaltia.

És més fàcil i més econòmic donar una pastilla que estar xerrant una estona amb aquella persona. No hi ha temps?
La investigació en aquest camp de les malalties mentals són subvencionades per la indústria farmacològica. És normal, doncs, que els avanços s’hagin fet sobretot en el món dels psicofàrmacs.

És un problema de recursos, del no invertir en recursos humans. Caldria reajustar els diners per tractar PROCESSOS en trastorns mentals. Més personal terapèutic (terapeutes familiars, artterapeutes...), treballadors socials, etc.

Amb la medicació es tindran menys recaigudes. Però quant duren aquests tractaments? I com millora i ajuda al pacient?

Es preveu que les malalties mentals seran un dels problemes més greus de la humanitat durant el segle XXI.
Cada vegada es diagnostiquen més.


BOGERIA-TEMPS

Quan parar?
La burocràcia normalment fa que un psiquiàtric pugui atendre un pacient durant 20 minuts cada 3 mesos. Insuficient?

I els efectes secundaris de les medicacions? D’això sembla que no es parla amb els pacients.
Quins són? Deteriorament, increment considerable de pes, bloqueig de les emocions, disminució del desig sexual, etc.

El treballar les emocions i l’afectivitat també es poden ordenar els fluids neuronals. Es poden reconduir els deliris cap a alguna cosa creativa.
Els treballs dirigits d’Artteràpia també poden servir com a rehabilitació.
No tot és matèria, també hi ha l’esperit.

Es cura? “La locura no tiene cura y si la tiene no dura”?
Les capacitats i drets que recuperen els malalts mentals solen tenir aquesta proporció:
- 1/3 gairebé es curen
- 1/3 milloren considerablement
- 1/3 no es cura gens


EXCLUSSIÓ-BOGERIA

Per què la civilització s’organitza amb tanta exclusió. Per què tant rebuig?

Tot això convida a les reflexions humanes, a la valentia, a la generositat i a la solidaritat.
A més solidària i permissiva sigui una societat més s’ocuparà d’ajudar i acompanyar a la gent que té alguna malaltia mental.

El sistema vol crear poques contradiccions.

La comunicació entre els dos móns és lo fascinant.

(“1% esquizofrenia”. Ione Hernández.)

PoeSía-LoCuRa

ESOS LOCOS FURIOSOS INCREÍBLES

"Llegan apresurados y nunca dicen para qué ni de dónde proceden,
y enseguida te piden dos mil francos
que casi siempre te han de devolver.
O te quitan la toalla sin respeto cuando te estás duchando,
se ponen la colonia, los polvos, el masaje, la loción de tu novio o de tu hija.
Te arrastran a lugares espantosos o bellos y ni siquiera piden tu opinión,
y beben prodigiosamente.
Se ponen a cantar en cualquier parte o arman la del gran dios en un bar miserable.
Y por motivos nimios siempre avasallan.
Te compran un sombrero o unas flores,
y un día salen al galope quizá hacia los infiernos, qué desastre.

Señora, caballero, muchachita asustada, militante de un partido ecologista:
si se tropieza usted con uno de esos locos furiosos increíbles,
no le deje escapar, llévelo a casa.
Son tiernos como niños, a veces tienen frío,
quién sabe si es porque les han pegado duro.
Duermen poco, se lavan todo el rato y son muy besucones y mirones,
pero cuidan los libros, sacan todas las noches el cubo de basura a la escalera
y están sólo pendientes de tener siempre un cenicero al lado.

Tienen por fin el gran inconveniente:
se van, mas vuelven pronto.
Duran toda la vida.

Esos que le leyeron pero no le entendían,
esos que siempre andaban tomando apuntes mudos
mas que desde hoy se creen que fueron sus discípulos
y han de emplear su nombre para reafirmarse,
deberían saber que además de maestro y además de poeta
este hombre fue en vida un marginado auténtico
que odiaba los rituales y despreciaba los mitos,
un solitario erguido entre la muchedumbre de estupidez unánime
que ahora y sin su permiso querrá mitificarle. "

José A. Goytisolo

NiKoSia...La RàDio Que CuRa y La CiuDaD ToMaDa...

NIKOSIA

http://ayudanikosia.blogspot.com/

Nikosia...és una emisora transversal que s'obre al públic utilitzant diferents canals de comunicació. Emeteix des del que anomenen "bogeria". És la primera de l'estat espanyol realitzada per persones que han estat diagnosticades d'alguna problemàtica mental.

El primer que es perd quan es pateix una problemàtica mental és la identitat. Deixes de ser una persona per ser un malalt, un medicat, un boig o, en el millor dels casos, un pacient.
Quan s'arriba a Nikosia el primer que es recupera és l'autoestima i a un mateix.
Llavors, comença una lluita col·lectiva contra l'estigma i contra el mite de la seva incapacitat. També porten a terme una tasca de resistència, no exempta de risc: no amagen la seva bogeria.

Mireu aquest vídeo, molt interessant!

http://www.youtube.com/watch?v=1_F-74YiY78


LA CIUDAD TOMADA

http://laciudadtomada.org/

“La ciudad tomada” és un projecte fotogràfic sobre RESISTÈNCIA en la societat actual, per donar visibilitat a diferents moviments socials, despertar la consciència de l'espectador, i trasmetre que resistir és possible i necessari.
Reivindica l'espai públic com espai de creació i expressió.

El projecte consisteix en:
La instal·lació, en l'espai públic de Barcelona, de retrats de persones o col·lectius que representen una actitut resistent, reivindicand i defenent llibertats, drets civils i socials, mitjançant formes de vida alternativa o mitjançant l'acció.

NIKOSIA va participar en aquest projecte. Aquesta és la seva imatge reivindicativa que van plasmar als carrers de Barcelona.

http://laciudadtomada.org/resistentes.htm#nikosia

(per si voleu veure la foto ampliada, per lleguir els missatges)

Don Quijote: La razón de la sinrazón que a mi razón se hace...

Es, pues, de saber, que este sobredicho hidalgo, los ratos que estaba ocioso (que eran los más del año) se daba a leer libros de caballerías con tanta afición y gusto, que olvidó casi de todo punto el ejercicio de la caza, y aun la administración de su hacienda; y llegó a tanto su curiosidad y desatino en esto, que vendió muchas hanegas de tierra de sembradura, para comprar libros de caballerías en que leer; y así llevó a su casa todos cuantos pudo haber dellos; y de todos ningunos le parecían tan bien como los que compuso el famoso Feliciano de Silva: porque la claridad de su prosa, y aquellas intrincadas razones suyas, le parecían de perlas; y más cuando llegaba a leer aquellos requiebros y cartas de desafío, donde en muchas partes hallaba escrito: la razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razón enflaquece, que con razón me quejo de la vuestra fermosura, y también cuando leía: los altos cielos que de vuestra divinidad divinamente con las estrellas se fortifican, y os hacen merecedora del merecimiento que merece la vuestra grandeza.
Con estas y semejantes razones perdía el pobre caballero el juicio, y desvelábase por entenderlas, y desentrañarles el sentido, que no se lo sacara, ni las entendiera el mismo Aristóteles, si resucitara para sólo ello. No estaba muy bien con las heridas que don Belianis daba y recibía, porque se imaginaba que por grandes maestros que le hubiesen curado, no dejaría de tener el rostro y todo el cuerpo lleno de cicatrices y señales; pero con todo alababa en su autor aquel acabar su libro con la promesa de aquella inacabable aventura, y muchas veces le vino deseo de tomar la pluma, y darle fin al pie de la letra como allí se promete; y sin duda alguna lo hiciera, y aun saliera con ello, si otros mayores y continuos pensamientos no se lo estorbaran.

El Ingenioso Hidalgo de Don Quijote de la Mancha. Capítulo primero.

aRT-BoGeRia

Els artistes són propensos a tornar-se bojos, ser extravagants, escandalosos, fer el que volen, prendre moltes drogues. És mite o realitat? És una forma de vida? Una actitud? Ficció? Una patologia?...
Per què hi ha hagut i hi ha tant artista “boig”?

Diuen que els artistes tenen més malalties mentals que els no artistes. Ho porten als gens?
Si es mira la seva historia familiar segurament hi haurà més artistes i més malalts mentals.
Els artistes són considerats especialment vulnerables, sensibles, afectius, nerviosos.
Pretenen modificar el món, però el món és una paret.

La vida dels artistes són complexes, dificultoses. Alguns perquè tenen algun trastorn psicològic de fons i sinó el busquen en la seva vida complexa o amb l’ús de substàncies: LSD, OPI…i això els hi produeix una sensació d’incertesa i angoixa que afavoreix la creativitat. El crear els dona pau.

I l’art implica inspiració emocional, energia. La font de la creativitat és creada per la inquietud interna, pel no conformisme.
La bogeria és un descontrol i una alliberació al mateix temps.
Per això l'artista s'aficiona a la bogeria, ja que exagera les seves capacitats d'una forma alliberada.
El perillós descontrol és al mateix temps la desitjada llibertad.

Diuen que alguns artistes tenen una pena a la seva ànima, la seva depressió. Si ho posen a l’exterior, ho dibuixen i ho pinten, ho treuen d’ells i ho veuen més clar. D’aquesta manera es poden enfrontar millor a la pena i aquell missatge els hi porta benestar.

L’artista que es posa a pintar amb perspectiva patològica o malaltia mental. Li ajuda o li perjudica? Li augmenta la inspiració o li disminueix? Fa que produeixin menys i pitjor o no? Disminueix la seva creativitat o augmenta?




Egon Schiele se autorretrataba así, le gustaba su imagen de "loco"

Autorretrato de Beckmann después de la guerra, que lo traumó

Autorretrato de Van Gogh en la prisión de locos

MúSiCa-BoGeRia...Pan Sonic - DeciBELIO Festival

http://www.youtube.com/watch?v=e-J8Rxfk6M8&hl=es

Aquesta classe de música (personalment insoportable) és escoltada habitualment pels consumidors d'una droga al·lucinògena anomenada Ketamina.
Alguns estudis i experts diuen que aquesta substància té relació amb l'esquizofrènia, ja que afecta a les matexies substàncies del cervell: la dopamina i el glutamato.


Otros MúSiCo-LoCoS ReCoMaNaTs: Atari Teenage Riot, Coil, Imminent Starvation, Psychotic Micro & Azaw Syndrom, Ryuichi Sakamoto, Thomas Köner, Throbbing Gristle.

"Faci el que faci li recomano que senti que s'ho passa bé."
Tsewang Tamdin. Metge tibetà. Membre de l'equip mèdic del Dalai-Lama.