eS PoT ViuRe aMB La BoGeRia?

Qui millor coneix la bogeria és un mateix.

És una situació humana, un procés que trenca amb la realitat i on la persona perd allò que considerava propi.

Perdre la raó és una por universal.
L’angoixa ens afronta amb nosaltres mateixos.
Por a què? A no entendre, no controlar, no ser el mateix que abans, a la pròpia bogeria.


BOGERIA-FAMILIA

Normalment aquestes persones tenen una situació de desestructuració familiar.
Dins l’àmbit familiar solen aparèixer figures exigents, perfeccionistes i autoritàries.

La genètica és un factor que fa a la persona més propensa o més vulnerable a la malaltia.

La comunicació familiar es torna una mica difusa. Existeixen “bosses de comunicació” que no es toquen però que sempre estan presents.
Les famílies a vegades adopten mecanismes de no voler veure la realitat. I si es nega, no s’assumeix.


BOGERIA-DROGUES

Consumir drogues predisposa a la esquizofrènia. És un factor que ajuda a l’aparició de la malaltia. Pot influir.

El consum de drogues i l’aparició de la malaltia apareixen en la mateixa etapa: l’adolescència.

Hi ha un número considerable de persones amb malalties mentals que reconeixen ser consumidores d’algunes substàncies com Canabis, Cocaïna o LSD.


BOGERIA -DELIRI

Sentiments estranys, nerviosisme, paranoies, obsessions, angoixa, ràbia, aïllament.
Els altres tenen la culpa?
Els deliris poden ser agraïts o desagraïts.
Són una resposta per entendre el seu món? Reconstruccions d’un món amb una lògica diferent?


BOGERIA- AGRESSIVITAT

Existeix una associació matemàtica i generalitzada a que bogeria és igual a agressivitat.
Identifiquen els diferents conflictes que puguin tenir amb agressivitat i violència.
Això estigmatitza i és injust.

Hi ha estadístiques que demostren que els esquizofrènics són menys agressius que la població en general.


BOGERIA-INGRÉS

L’ingrés a un hospital psiquiàtric és una situació traumàtica.
La família no es pot quedar a dormir. Es senten sols davant un tancament.

Que fan doncs, un cop ingressats? Prendre medicació perquè estiguin tranquils però tenint poques converses amb els metges, complir normes, no fer res...
Però d’aquesta manera, no es pot tornar la persona més desequilibrada?
Molt temps d’hospitalització pot provocar conductes alterades, ja no se sap si per causa de la malaltia o del tancament.


BOGERIA-SUICIDI

Els esquizofrènics són el col·lectiu amb malaltia mental que més es suïcida. Un 15% es suïcida. Més que els depressius.

Que pot portar al suïcidi en aquests casos? Insatisfacció? Baixa autoestima? Donar-se per vençut? Impotència? Incomprensió?

Hi ha qui pensa que l’esquizofrènica no existeix. Només és l’etiqueta que posa la societat a les persones més creatives i les més imaginatives, que no volen pensar ni comportar-se com la societat creu que han de fer-ho.
Es la idea romàntica de la esquizofrènia. Però és irreal i dolent per ells que la gent pensi així.


BOGERIA-TRACTAMENT

Diferents tractaments:
- Treball emocional, de pensaments...
- Neurologia pretén curar entenent el funcionament del cervell.
- Psicofàrmacs? Sense psicofàrmacs, què passaria?

Els fàrmacs anul·len els símptomes, que és el que molesta a l’entorn. Així doncs, el que tracta són els símptomes, no la malaltia.

És més fàcil i més econòmic donar una pastilla que estar xerrant una estona amb aquella persona. No hi ha temps?
La investigació en aquest camp de les malalties mentals són subvencionades per la indústria farmacològica. És normal, doncs, que els avanços s’hagin fet sobretot en el món dels psicofàrmacs.

És un problema de recursos, del no invertir en recursos humans. Caldria reajustar els diners per tractar PROCESSOS en trastorns mentals. Més personal terapèutic (terapeutes familiars, artterapeutes...), treballadors socials, etc.

Amb la medicació es tindran menys recaigudes. Però quant duren aquests tractaments? I com millora i ajuda al pacient?

Es preveu que les malalties mentals seran un dels problemes més greus de la humanitat durant el segle XXI.
Cada vegada es diagnostiquen més.


BOGERIA-TEMPS

Quan parar?
La burocràcia normalment fa que un psiquiàtric pugui atendre un pacient durant 20 minuts cada 3 mesos. Insuficient?

I els efectes secundaris de les medicacions? D’això sembla que no es parla amb els pacients.
Quins són? Deteriorament, increment considerable de pes, bloqueig de les emocions, disminució del desig sexual, etc.

El treballar les emocions i l’afectivitat també es poden ordenar els fluids neuronals. Es poden reconduir els deliris cap a alguna cosa creativa.
Els treballs dirigits d’Artteràpia també poden servir com a rehabilitació.
No tot és matèria, també hi ha l’esperit.

Es cura? “La locura no tiene cura y si la tiene no dura”?
Les capacitats i drets que recuperen els malalts mentals solen tenir aquesta proporció:
- 1/3 gairebé es curen
- 1/3 milloren considerablement
- 1/3 no es cura gens


EXCLUSSIÓ-BOGERIA

Per què la civilització s’organitza amb tanta exclusió. Per què tant rebuig?

Tot això convida a les reflexions humanes, a la valentia, a la generositat i a la solidaritat.
A més solidària i permissiva sigui una societat més s’ocuparà d’ajudar i acompanyar a la gent que té alguna malaltia mental.

El sistema vol crear poques contradiccions.

La comunicació entre els dos móns és lo fascinant.

(“1% esquizofrenia”. Ione Hernández.)