Per què hi ha hagut i hi ha tant artista “boig”?
Diuen que els artistes tenen més malalties mentals que els no artistes. Ho porten als gens?
Si es mira la seva historia familiar segurament hi haurà més artistes i més malalts mentals.
Els artistes són considerats especialment vulnerables, sensibles, afectius, nerviosos.
Pretenen modificar el món, però el món és una paret.
La vida dels artistes són complexes, dificultoses. Alguns perquè tenen algun trastorn psicològic de fons i sinó el busquen en la seva vida complexa o amb l’ús de substàncies: LSD, OPI…i això els hi produeix una sensació d’incertesa i angoixa que afavoreix la creativitat. El crear els dona pau.
I l’art implica inspiració emocional, energia. La font de la creativitat és creada per la inquietud interna, pel no conformisme.
La bogeria és un descontrol i una alliberació al mateix temps.
Per això l'artista s'aficiona a la bogeria, ja que exagera les seves capacitats d'una forma alliberada.
El perillós descontrol és al mateix temps la desitjada llibertad.
Diuen que alguns artistes tenen una pena a la seva ànima, la seva depressió. Si ho posen a l’exterior, ho dibuixen i ho pinten, ho treuen d’ells i ho veuen més clar. D’aquesta manera es poden enfrontar millor a la pena i aquell missatge els hi porta benestar.
L’artista que es posa a pintar amb perspectiva patològica o malaltia mental. Li ajuda o li perjudica? Li augmenta la inspiració o li disminueix? Fa que produeixin menys i pitjor o no? Disminueix la seva creativitat o augmenta?
Egon Schiele se autorretrataba así, le gustaba su imagen de "loco"
Autorretrato de Beckmann después de la guerra, que lo traumó
Autorretrato de Van Gogh en la prisión de locos
No hay comentarios:
Publicar un comentario